LA POR

Generalment en totes les pel·lícules de terror, acostumen a utiltitzar diferents mètodes el quals ens generen tenir més por, estar més tensos o fins hi tot no voler mirar la pantalla perquè saps que alguna cosa dolenta està a punt de succeir. Un dels recursos més utilitzats és la música, generalemnt sutilitzen sons amb un to greu però constant, que inconcientment cada cop tenen un to més agut que indirectament ens avisa de que alguna cosa sortirà o ens espantarà. Pel que fa a la pel·lícula, en les escenes en les que estava a punt d'apareixer l'esperit maligne de l'amo de la casa, concretament quan el nen s'estava apropant a la tenda de campanya, posaven la música greu, lenta e inquietant, que com s'ha dit abans insoncientment va pujant el to per a que ens generi més inquietut.

També acostumen a posar decorats amb colos molt apagats, sense vida, poc alegres, i els paisatges on s'esdevè l'història tendeixen a estar buits, es a dir que normalment no hi han molts extres, simplement el presonatge principal i l'antagonista, es a dir el ser maligne. En el cas de la pel·licula, un clar exemple de la poca tonalitat de colors es clarament la casa on viu la família, en ningún moment es veu ningina nina de colorins, ningún  moble d'algun color exòtic, ni la roba dels personatges (l'única excepció és el vestit vermell de la protagonista), tots el colors no pasaven del gris, el marró, el negre, i el blanc. 

D'altra banda, un exemple de la poca quantitat d'extres que hi ha  la pel·lícula, es podria veure en pràcticament qualsevol escena de la pel·lícula, ja que la majoria d'escenes no pasen de més de 5 persones, majoriatariament surten 2, de les quals una acostuma ser la víctima, es a dir, la nena petita de la família i l'altre l'esperit de l'amo de la casa. 

Normalment per generar més por a l'audiencia les pel·lícules de por acostumen a tractar sobre temes més espeirituals que no pas altre cosa, ja que són temes dels quals no hi ha gaire informació i que a més son molt propers a la mort, tema que costuma ser tabú per a la majoria de gent. És per aquest motiu que les pel·lícules que trancten sobre assassinats, o fenomens extrans que no tene res a veure amb esperits, es cataloguen com de misteri i no generen tanta por.

LES MEVES PORS

Durant tota la meva vida sempre he sigut una nena amb moltes pors respecte qualsevol àmbit, tan si és espiritual com a inseguretats. Principalment jo considero que la meva major por és a la mort, desde sempre n'he tingut, tant si és la meva com la de un familiar. Pensar en la meva mort hem causa molta agustia, tanta que fins hi tot m'han donat petits atacs d'ansietat, és per aquest motiu que quan algú parla sobre aquests temes intento no escoltar-hi, ja que com no tinc resposta a que hi ha després, si es veritat que s'acabarà tot o no, m'agobio. És per aquest motiu el pensar la mort d'un familiar en genera més estrés encara perquè al no saber res, no se si podré tornar a parlar amb aquella persona.



Una de les altres pors és a la foscor i més encara quan està tot en silenci, si ho sé, sona molt infantil però no se perquè, el no poder veure res m'aclapara i fa que ho pasi molt malament, a més com he dit abans si esta tot en silenci em genera encara més por ja que si sé que estic sola i escolto alguna cosa m'imagino de tot menys el que és. És per aquest motiu que si a sobre he vist una pel·lícula de por ja si que no estic tranquila a casa.