VIDEO MOTIVACIONAL

LA MEVA VIDA EN 2 MINUTS

CARNAVAL

Els carbaval o carnestoltes és una celebració pagana que precedeix el cicle de la quaresma. Per tant, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera.  La celebració s'inicia el dia de Dijous Gras, oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 març, i finalitza el Dimecres de Cendra, dia en què comença la quaresma, que variarà entre els 4 de febrer i el 10 de març.  Els quaranta dies de la Quaresma antigament representaven un temps d'abstinència i de penintència alimentària i sexual, per aquest motiu se celebrava uns dies abans el Carnaval, un temps de bisbauxa i llibertat.

Es podria dir que és une de les festes paganes que més persones celebren i gaudeixen en tot el planeta, son dies de ball, festes i  a més,  fet de disfressar-se, és un acte que es remunta les festes del poble Sumeri un poble d'Egipte, fa més de cinc mil anys, amb celebracions molt semblants en l'època de l'Imperi Romà, des d'on es va expandir per tota Europa.

QUARESMA

LA POR

Generalment en totes les pel·lícules de terror, acostumen a utiltitzar diferents mètodes el quals ens generen tenir més por, estar més tensos o fins hi tot no voler mirar la pantalla perquè saps que alguna cosa dolenta està a punt de succeir. Un dels recursos més utilitzats és la música, generalemnt sutilitzen sons amb un to greu però constant, que inconcientment cada cop tenen un to més agut que indirectament ens avisa de que alguna cosa sortirà o ens espantarà. Pel que fa a la pel·lícula, en les escenes en les que estava a punt d'apareixer l'esperit maligne de l'amo de la casa, concretament quan el nen s'estava apropant a la tenda de campanya, posaven la música greu, lenta e inquietant, que com s'ha dit abans insoncientment va pujant el to per a que ens generi més inquietut.

També acostumen a posar decorats amb colos molt apagats, sense vida, poc alegres, i els paisatges on s'esdevè l'història tendeixen a estar buits, es a dir que normalment no hi han molts extres, simplement el presonatge principal i l'antagonista, es a dir el ser maligne. En el cas de la pel·licula, un clar exemple de la poca tonalitat de colors es clarament la casa on viu la família, en ningún moment es veu ningina nina de colorins, ningún  moble d'algun color exòtic, ni la roba dels personatges (l'única excepció és el vestit vermell de la protagonista), tots el colors no pasaven del gris, el marró, el negre, i el blanc. 

D'altra banda, un exemple de la poca quantitat d'extres que hi ha  la pel·lícula, es podria veure en pràcticament qualsevol escena de la pel·lícula, ja que la majoria d'escenes no pasen de més de 5 persones, majoriatariament surten 2, de les quals una acostuma ser la víctima, es a dir, la nena petita de la família i l'altre l'esperit de l'amo de la casa. 

Normalment per generar més por a l'audiencia les pel·lícules de por acostumen a tractar sobre temes més espeirituals que no pas altre cosa, ja que són temes dels quals no hi ha gaire informació i que a més son molt propers a la mort, tema que costuma ser tabú per a la majoria de gent. És per aquest motiu que les pel·lícules que trancten sobre assassinats, o fenomens extrans que no tene res a veure amb esperits, es cataloguen com de misteri i no generen tanta por.

LES MEVES PORS

Durant tota la meva vida sempre he sigut una nena amb moltes pors respecte qualsevol àmbit, tan si és espiritual com a inseguretats. Principalment jo considero que la meva major por és a la mort, desde sempre n'he tingut, tant si és la meva com la de un familiar. Pensar en la meva mort hem causa molta agustia, tanta que fins hi tot m'han donat petits atacs d'ansietat, és per aquest motiu que quan algú parla sobre aquests temes intento no escoltar-hi, ja que com no tinc resposta a que hi ha després, si es veritat que s'acabarà tot o no, m'agobio. És per aquest motiu el pensar la mort d'un familiar en genera més estrés encara perquè al no saber res, no se si podré tornar a parlar amb aquella persona.



Una de les altres pors és a la foscor i més encara quan està tot en silenci, si ho sé, sona molt infantil però no se perquè, el no poder veure res m'aclapara i fa que ho pasi molt malament, a més com he dit abans si esta tot en silenci em genera encara més por ja que si sé que estic sola i escolto alguna cosa m'imagino de tot menys el que és. És per aquest motiu que si a sobre he vist una pel·lícula de por ja si que no estic tranquila a casa.

LA CANDELERA

La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i la benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496.

Com es de costum, aquesta festa religiosa té un passat anterior, pagà. Hi ha qui creu que podria ser hereva d’antics costums romans que es feien durant les Parentalia, en què hi havia processons amb espelmes. Però sembla que el sentit de la festa era totalment diferent: servia per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts.

A més, al ser una festa que s’escau exactament al mig de l’estació hivernal: 44 dies després del solstici d’hivern i 50 dies abans de l’equinocci de primavera.  Sempre s’ha considerat una data idònia per a pronosticar la meteorologia i molt especialment els dies de fred que queden. Va ser d'aquesta festa que va sorgir la coneguda la dita ‘Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu’.

SETMANA DELS BARBUTS

El període de temps que hi ha entre el cicle de festes de Nadal i el de Carnestoltes es coneix popularment amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”. Es tracta d’un conjunt de celebracions festives importants que tenen lloc durant la segona quinzena de gener, a més, es diu que aquesta setmana és la setemana més freda de l'any.

En aquesta tradició catalana es troben una serie de sants els quals poseeixen unes barbers llargues, abundoses i espesses. Que són els següents:

Sant Hilari, el dia 13; 

Sant Pau ermità i Sant Maur, el dia 15,

I Sant Antoni Abat, el dia 17.

SIMBOLOGIA DE LA CORONA D'ADVENT

La corona d'Advent és utilitzada degut  a la tradició cristiana que simbolitza el transcurs de les quatre setmanes de l'Advent. Consisteix en una corona de branques (generalment de pi o avet) amb quatre espelmes. Es começa el primer diumenge d'Advent, a més l'encesa d'una espelma pot acompanyar-se de la lectura de la Bíblia i oracions. Durant les tres setmanes s'encenen la resta de les espelmes fins que, en la setmana anterior al Nadal, les quatre espelmes estan enceses.
La tradició de l'Advent té orígens propis, fa dos mil anys. Aquesta s'utilitzaba per a poder ajudar els fidels, majoritàriament dedicats a l'agricultura, el calendari de l'església, a l'igual que el dels jueus, musulmans i pagans era estacional en aquells temps, combinant les dates assenyalades, celebracions i rituals amb les tasques pròpies dels seus creients.

Aquesta te una forma circular la qual significa que l'amor de Déu és infinit, el color verd de les fulles simbolitza l'esperança i la vida. A més, consta de 4 espelmes que s'encenen d'una en una durant els 4 diumenges d'Advent, tres de les espelmes acostumen a ser morades, aquest color simbolitza l'espera i la preparació, i la quarta espelama queda és de color rosat, és utilitzat en la missa de diumenge Gaudete (la tercera setmana d'Advent) que surt de la barreja de l'morat amb el blanc, per a indicar la proximitat de Nadal.

SIMBOLOGIA DE NADAL

Nadal, també conegut com Pasqua, és un dels festivals més importants en el cristianisme. Aquest dia commemora el naixement de Jesucrist a Betlem el 25 de desembre a la religió Catòlica, a esglésies anglicanes, comunitats protestants i la gran majoria de les esglésies ortodoxes.
Encara que la gent de tot el món sigui religiosa o no, celebren aquest dia com una reunió per compartir amb la família, així com per agrair la seva presència en les nostres vides. És per aquest motiu que les festes de Nadal s'han convertit en una tradició per a la majoria de les famílies, on a més de celebrar el naixement de Jesús, la família i la unió se celebren.

Com passa amb altres esdeveniments religiosos, les festes de Nadal sorgeixen en contextos allunyats del que s'hi atribueix actualment. Es diu que els antecedents del nadal cristià pot estar relacionat als  cicles del naixements de sol, això era típic de les cultures paganes vistes en algunes regions d'Europa.
En el primer antecedent de qui va inventar el Nadal trobem un culte pagà que es celebrava 21 de desembre, aquest dia no només marca la nit més llarga de l'any, sinó també l'inici del retorn solar. Segons la informació recopilada per experts, aquest esdeveniment pagà incloïa la intoxicació ritual i el sacrifici de diferents animals.

SIMBOLOGIA DEL PARE NOEL

L'origen de l'actual figura de Santa Claus es remunta a 1809, quan l'escriptor nord-americà Washington Irving va escriure la sàtira'història de Nova York', en la qual la figura d'un Sant Nicolau que deixa regals als nens als mitjons penjats per la xemeneia. Però va ser al 1823 quan el poeta Clement Clarke Moore va publicar un relat curt anomenat 'A Visit of Saint Nicholas', en el qual va reelaborar el personatge d'Irving. Però va ser el dibuixant de còmics suec Thomas Nast que va fer al 1863 la seva versió còmica llibre per al setmanari 'Harper's Weekly' titulat 'Merry Old Santa Claus'  publicat en 1881. Aquí és on, per primera vegada, s'explica l'aspecte físic del Santa Claus que tots coneixem: un ancià gras, el qual és una barreja de bisbe i gnome.

Una de les creencies més comuns és que el personatge de Santa Claus es dedica a repartirt regals en tal sol una nit a tots els nens del món, aquest ho fa amb ayuda dels seus cervols, i aconseguiex ficar-se a les cases ja que es fica per la xemeneia. Es diu que aquesta creença venia de Sant Nicolàs, aquest es dedicava a llençar monedes per les finestres de les diferents cases i quan estaven tancades les llençava per la xemeneia, al igual que el Pare Noel.

SIMBOLOGIA CAP D'ANY

Cap d'any és un afesta que es celebra desde fa molt anys, concretament fa més de quatre mil. Aquesta celebració es celebra arreu del món, encara que cada pais té formes diferent de celebrar-ho, per exemple a les Filipines les dondes acostumen a portar un vestit de lunars, a Dinamarca s'acostuma a trencar els plats contra la paret, a Italia es menjen llenties, a Brasil es celebra la costat del mar, aquestes son unes poques de les tantes tradicions que hi han. Però que s'acostuma a fer a Espanya?

Dons bé, la majoria de costums es fan per a tenir bona sort l'any vinent, com és el cas dels 12 raïms que representen els 12 mesos de l'any, es menjen un per cada campanada i representen els proposits que es volen superar l'any vinent, un altre costum es portar roba interior vermella ja que simbolitza la bona sort. A més un dels altres costums es fer una mena de foguera encara que no tot el món ho practica, on es llancen coses que els ha donat mala sort o anecdotes dolentes, per a que així l'any vinent no passi. 

SIMBOLOGIA REIS MAGS

Els Reis Mags tenen una història mil·lenària. Tot i que, com el Pare Noel, han sofert diferents transformacions al llarg del temps. De fet, els tres savis no eren sempre tres, encara que totes les versions es tornen al mateix fet: el naixement de Jesús de Natzaret. Els evangelistes mai van dir que es tractessin de reis, sinó que eren "mags", aquests provenien de països estrangers per retreç homenatge al nounat i donar-li regals simbòlics. No obstant això, com s'ha dit avans no se savia ni tan sols que hi haguéssin tres, encara que se suposa que hi havia tres regals rebuts: or , encens i mirra.

A més aquest tres treis Melchor, Gaspar i Baltasar tenen una famosa història que diu així:  Aquesta història tracta sobre tuns mags que volien adorar al nen Déu, es per això que després de que el messies va néixer, aquests mags van ser dirigits per una estrella al pessebre adequat.  No obstant això, abans que arribéssin al seu destí, van visitar el rei Herodes de Jerusalen i li van preguntar sobre el nen, els hi va dir que hauria d'haver nascut a Belén. No obstant això, el rei Herodes els va dir que quan tornessin li haurien de donar l'ubicació exacta d'on era el nen ja que ell volia adorar-lo. Però els mags no van caure en l'engany del rei, ja que se'ls va advertir de les intencions del rei, ja que pretenia assassinar-lo. Així que després de donar els regals al nen, encens, or i mirra, van tornar a les seves llars sense passar per Jerusalen.